vida de barri...

Gràcia és una visita obligada per qualsevol que vulgui conèixer l’esperit de barri de la ciutat de Barcelona. Caracteritzada per una animada vida de barri a escala humana, sigui de día com de nit és l’espai perfecte tant per meditar a qualsevol dels seus racons i espais amagats, com per entretenir-se en les seves petites botigues, bars i restaurants. L’encant del barri radica en una ‘modernitat’ que conviu amb veïns de tota la vida, i de costums molt tradicionals

Com ja sabem els que vivim a les proximitats, una de les grans atraccions del lloc són les seves festes majors, un aconteixement al que tothom que es troba a Barcelona a l’agost hi acudeix. És aleshores quan el barri es mostra efervescent, esplèndid, concurrit, on els carrers es tornen veritables obres d’art i escenaris culturals.

És curiós, però la gent que hi viu no diu “sóc de Barcelona” sinó que amb molt d’orgull contesten “sóc de Gracia”. Segurament avui en dia és el barri de moda per excelència a la ciutat comtal.

integració...

Sens dubte un bon pas endavant per a la recuperació d’un espai de gran importància a la ciutat de Barcelona com és Poblenou, tot i que, personalment crec que la ‘teoria’ està millor que la pràctica.

Evidentment el fet de dotar al barri de noves activitats relacionades amb l’àmbit econòmic, cultural, i lúdic, i a més afegir-hi l’ingredient de la vivenda social a tothom ens sembla el camí a seguir, però realment ha sigut així?

Segurament avui en dia no ho és, ja que com vam poder comprovar el dia de la visita, un dels principals temes com calibre cal donar-li un cert temps de marge per poder-la comprovarnda mb és la falta de vivenda és un punt a seguir estudiant, però també és cert que molts dels punts perseguits s’estan aconseguint amb els anys, i a una actuació d’aquest calibre cal donar-li un cert temps de marge per poder-la comprovar.

Em va semblar realment interessant el tema de la integració del patrimoni del barri, i la nova utilització d’alguns d’aquests elements, és per això que les meves imatges van dedicades a aquest tema. A la meva ciutat existeix una antiga fàbrica ceràmica, que, com podeu observar, també s’ha conservat, i els seus elements més característics, com són les xemeneies, s’han integrat dins el teixit de la ciutat. Una bona forma de recordar un passat encara molt present.

imatge... o barri?

Plaça Europa tenia com a finalitat unificar ambdues voreres de Gran Via, i aconseguir, per tant, una nova comunicació entre barris fins al moment totalment segregats. És cert que avui en dia és molt més fàcil travessar l’autopista d’entrada a Barcelona, però, la forma de construir aquesta nova plaça ha sigut encertada? doncs segurament NO. El fet de construir l’espai amb edificacions d’arquitectes reconeguts no és sinònim d’èxit, i aquesta actuació n’és un clar exemple. La gran varietat d’estils, un espai públic desproporcionat, una total absència de comerç en planta baixa, i la falta d’equipaments públics, són característiques poc recomanables per una proposta que pretén ser un gran punt d’atracció de la ciutat de l’Hospitalet.

Aquest projecte em recorda al de Porta Barcelona, una proposta situada a Esplugues que pretén la macla de diferents teixits, mitjançant oficines, vivendes, i habitatge social. Esperem que el tractament de l’espai i les plantes baixes sigui molt diferent del de Gran Via.

bastons, Castellers, esbart i gegants...

El recorregut pel barri de Sants va ser una sorpesa força gratificant. Fins el dia de la visita, la imatge que personalment tenia del barri era el de la Carretera de Sants, un espai poc còmode, molt transitat pel tràfic, i amb una forta partició entre una banda i l'altre.

La visita guiada va descobrir-me indrets molt acollidors, places amb encant, i edificacions que donàven una sensació de petit poble, una imatge que va recordar-me bastant a Esplugues de Llobregat. És curiós però jo he descobert en diverses visites espais que no imaginaba trobar en espais tan coneguts com són el barri de Sants, Poble Sec...

Les imatges escollides fan referència a una de les moltes activitats culturals que es realitzen a la meva ciutat... la ballada de bastons. Una de tantes, ja que com molts pobles o ciutats de Catalunya, Esplugues disfruta de bastons, Castellers, esbart i gegants...

una zona 'oblidada?

Desprès de 23 anys vivint a la ciutat de Barcelona, és la primera vegada que m'apropo al barri… no us diu molt això?

És evident que la intenció dels arquitectes era crear un àmbit integrat a la ciutat, amb espais públics i equipaments capaços de cobrir les necessitats de la nova població, però com vem poder comprovar això no és la realitat.

Tot i que van respectar la majoria de traces del pla Cerdà (per tal de conectar el màxim possible el polígon amb la ciutat), van projectar una gran diversitat de tipolgoies de vivenda (per aconseguir una major integració de diferents estils de vida), i diverses estratègies amb el mateix propòsit, avui en dia la realitat és que el sud-oest del besòs és una zona ‘oblidada’ per la gran majoria dels barcelonins.

Tot i així, les noves intervencions urbanes, tant en places, com en avingudes, com la rehabilitació de certs edificis, estàn començant a donar un caràcter diferent al barri.

polígons... espais abandonats?

És evident que aquests tipus d'espais i de construccions no es troben a totes les ciutats, com és el cas d'Esplugues de Llobregat, és per això que he volgut comparar una zona pròxima a la meva ciutat.

Sant Ildelfons és un polígon bastant similar al de Ciutat Meridiana en quant a tipologia edificatòria (blocs de ràpida construcció) i motius de creació (falta de vivendes per la gran immigració que arribava a la ciutat de Barcelona).

Com ja sabem aquest estil de construccions es situaven a la perifèria, i és per això que la accessibilitat era un aspecte a tractar. Segurament aquest polígon no tenia tants problemes com el visitat, ja que no es trobava situat en una orografía tan pronunciada, però tot i així van passar molts anys fins que l'espai públic i aspectes de barri es van començar a tractar.

Avui en dia no podriem definir aquests indrets com a 'acollidors', però es cert que amb la creació d'espais públics, zones verdes, parcs infantils, i la inserció de comerços en planta baixa, la gent poc a poc inclou aquestes zones en part del seu recorregut.

petit 'eixample' + muntanya.

És complicat poder comparar algún indret d'Esplugues de Llobregat amb Poble Sec en quant a activitats, especulació, o immigració es refereix... però si que hi podem trobar un tret molt similar, l'estil de transició entre un petit 'eixample' i la muntanya.

A la visita vem observar com a mesura que ens apropàvem a la zona més alta del barri, les edificacions disminuien, i trobavem una gran quantitat d'equipaments públics, com escoles, poliesportius, camps de futbol... aquesta característica ocorre també a la zona més propera a Sant Pere Màrtir, però amb una gran diferència, l'accessibilitat.

Personalment crec que, encara que amb petites intervencions s'han acondicionat alguns del carrers, no ha estat suficient. És cert que el fet de ser un espai protegit no afavoreix, però penso que una millora d'alguns dels espais visitats aportaria una major qualitat al lloc.

respirar natura...

Personalment crec que la pregunta a realitzar-se és: ¿seria beneficiosa una major incorporació del parc a la vida urbana de la ciutat? És evident que un dels majors encants del indret és la completa ausència de turisme, sorolls urbans, massivitat... Un racó d'aquestes característiques, que permet evadir-se de la gran ciutat situada tan sols a uns metres, segurament quedaria perjudicat si no fos tal com és.

El parc dels torrents, de l'arquitecta i paisatjista Isabel Bennasar, és el referent perfecte a la ciutat d'Esplugues de Llobregat. Un espai on poder oblidar-se del entorn que ens envolta i respirar natura.

connexió vs. privatització

Quan es parla de Barcelona, són poques les persones que no mencionen la muntanya mare de la ciutat comtal. Tot i així, dimarts vem comprovar que la relació entre aquesta i Montjuïc avui en dia és bastant escasa, per no dir casi nula.

Segurament la topografia de les canteres no ha sigut un gran ajut, però la construcció dels elements esportius i cuturals pels jocs olímpics va enfocar-se de forma equivocada, com ja vem veure. Al contrari de revitalitzar la zona amb focus d'activitat, un cop finalitzades les olimpiades, es van convertir en espais que privatitzaven encara més la muntanya.

Esplugues i el seu turó, Sant Pere Màrtir, són un gran exemple d'integració d'espai verd amb la ciutat colindant. Gràcies a què l'inici de la coneguda carretera de les aigües està situat en aquest indret, aquesta zona és avui en dia una de les més transitades per esportistes i families. Ha passat de ser un espai deshabitat i abandonat, a un lloc representatiu de la ciutat, amb diversos equipaments esportius i lúdics.

La connexió total de la serra de Collserola mitjançant un camí a meteixa cota, que permet gaudir de vistes i espais únics, és un gran referent a imitar com a revitalitzant d'una zona abans oblidada.

espais únics _ sensacions...

Són increibles les sensacions que pot transmetre un centre històric com és Ciutat Vella: tranquilitat, desconnexió, nostalgia...

Encara que sembli mentida, passejant pel carrer Montcada i pels palauets del museu Picasso, vàrem ser varies les persones que vem comentar que no ens hagués importat viure l'època senyorial. O qui no va sentir un calfred al observar la façana tirotejada de la plaça Sant Felip Neri ?

És en aquests racons on pots evadir-te de la gran ciutat. Encara avui, desprès de tants anys vivint a Barcelona, sorprèn experimentar certes emocions en indrets tan coneguts i visitats. En canvi, en espais on s'han produit grans operacions de sanejament com són el carrer Ferran, Via Augusta, o la rambla del Raval, no sento les sensacions abans esmentades, sino que són espais totalment contraris.

Segurament Esplugues no és comparable a la ciutat comtal en quant a història, evolució, urbanisme... però també disfruta d'un petit casc històric. És en aquests carrers on els habitants podem gaudir d'un ambient únic, caracteritzat per espais estrets, serpentejants, i plens d'històries.