El barrio de Gracia

Gracia siempre ha sido un barrio especial para mi, desde pequeña siempre he correteado por sus calles y he podido vivir en primera persona como ha ido cambiando. A lo largo de los años ha mantenido un espíritu de pueblo adyacente a Barcelona, como lo era históricamente, lleno de callejuelas y placitas a las cuales los ciudadanos de Barcelona se han ido mudando poco a poco. Es una zona que goza de la bonanza de vivir en una gran urbe como Barcelona y, a la vez, te permite disfrutar de los privilegios de sentirte como en mitad de un pueblo. Ese es el verdadero encanto de Gracia.

Antiguamente, cuando Barcelona todavía no atesoraba tal cantidad de turistas y europeos residentes. El barrio era más auténtico que actualmente, tan elitizado con la gran oferta comercial, gastronómica y urbana, que en la época pre JJOO no tenía.

Gran Via - L´Hospitalet

Als voltants de Plaça Europa i la Gran Via s'ha dut a terme una actuació de transfromació i de creació d'un nou districte econòmic a l'Hospitalet. A la vegada s'ha volgut resoldre un conflicte urbanístic de comunicació entre dues zones que es veien antigament tallades per la inserció que feia l'autopista.

Tot i que desde el meu punt de vista, s'ha aconseguit resoldre aquest conflicte de comunicacions y que l'espai resta millor comunicat i unificat gràcies a les noves solucions en infraestructures, el projecte d'urbanització que s'ha dut a terme no col·labora a fer de l'espai resultant una zona de qualitat espaial.

Tenir un gran terreny i omplir-lo d'alts edificis "manhattanians" amb aspiracions a ser les seus de grans empreses i a la vegada barrejar aquestes torres amb altres d'habitatges per crear una zona multifuncional, no es la solució per potenciar un nou centre econòmic i social i petendre que funcioni.

Passejant per la zona podem percebre que es una gran espai buit emplenat amb edificis d'arquitectes famosos sense relacions reals entre ells, sense qualitat en els seus espais públic, no existeix comerç en planta baixa, no hi han amables espais lliures, ara és una zona dessèrtica en construcció, s'aconseguirà quan estigui acabada canviar aquesta imatge inicial?

El Barri de Sants

Sants és un barri amb molta historia, originalment era un nucli industrial molt important de la ciutat gràcies a les fàbriques del Vapor Vell i el Vapor Nou, actualment reconvertides en equipaments i espais públics per la gent del barri.

Sants és un exemple a seguir d'entre tots els barris de Barcelona. A dia d'avui, on tots vivim individualment i no ens relacionem tant amb la gent que viu al nostre costat, Sants ha aconseguit ser el barri que disposa de més associacions actives, on encara la gent participa conjuntament en activitats de tot tipus. És el cas de la colla de castellers que vem visitar, o altres grups com els diables, la Unió Esportiva de Sants, l'Orfeó...

I perquè ha aconseguit Sants, a diferència d'altres barris, mantenir aquesta imatge de barri més tradicional? A que és degut aquest esperit? Suposu que això es remunta històricament als temps en que Sants era un poble a prop de Barcelona on es traslladaren diverses fàbriques, creant-se així un nucli obrer ple d'activitat que es manté fins avui en dia gràcies als plans de revitalització i les reformes urbanes.

Que hacemos con los residuos?

Sostenibilidad, reciclaje, medio ambiente, preservar, reutilizar, no contaminar... Son términos "de actualidad". En los últimos años la humanidad se ha dado cuenta de que no estamos solo nosotros, vivimos en un entorno que se debe preservar para que los que vengan despues de tambien lo disfruten. A partir de este principio básico se llevan a cabo múltiples procesos. En la visita al EcoParc de la zona Fòrum pudimos observar como se produce la incineración y posterior separación y transporte de los residuos resultantes de ésta. Los restos son llevados a otras plantas de reciclaje para ser sometidos a nuevos procesos. Todo son eslavones de una gran cadena en constante desarrollo, se debe tener en cuenta en todo momento que esto se realiza en beneficio de y que se debe considerar en todo momento el gasto energético y el cumplimiento del proceso, sino todo el esfuerzo seria nulo.

Poble Sec

Poble Sec neix després de l'aprovació de l'enderrocament de les muralles existents a Barcelona, es configurà llavors un petit eixample que queda exclòs de l'Eixample Cerdà i que substitueix la zona de petites cases d'obrers que fins aleshores existien. Esta limitat per zones de gran importància per la ciutat, com l'Avinguda Paral·lel, Montjuic o Plaça Espanya i ha esdevingut una zona de gran activitat social, política i cultural al llarg dels anys.

És un barri popular que va acollir onades de migració de la resta d'Espanya, va viure una època de decadència i va ser lloc de trobada als seus cafés, cabarets i teatres. Va viure durament la Setmana Tràgica del 1909, segurament als seus carrers i locals es van planificar accions polítiques vitals per l'evolució històrica de la ciutat.

Moltes zones de Barcelona van viure situacions similars a les del Poble Sec, un exemple és la zona més antiga del barri d'Horta-Guinardó, al voltant de la Plaça Eïvissa. Inicialment era una zona on vivien obrers i treballadors del camp, poc a poc es va produir un augment del a seva població donades les onades migratòries de principis del Segle XX, al igual que Poble Sec, va patir amb crueltat la Setmana Tràgica i altres accions. Poc a poc es va anar adaptant a les necessitats de les noves èpoques, es van dur a terme planejaments i accions de recuperació però tot i així, igual que a Poble Sec, encara es conserven petits racons que recorden la seva història.

Torre Baró- Ciutat Meridiana- El Carmel

La zona de Torre Baró y Ciutat Meridiana surgió de la necesidad de construir nuevas viviendas de forma rápida para poder acoger la creciente inmigración de la ciudad, que acudía a ella a causa de las nuevas oportunidades que esta ofrecía. Existen más zonas de la ciudad en las que se produce este fenómeno.

Hasta los años 30 la zona del Carmel era una zona de casas con huertos, pero con la llegada de nuevos inmigrantes la fisonomía del barrio cambia completamente, se va llenando de barracas y casas de autoconstrucción sin permiso municipal. Poco a poco se va imponiendo un paisaje de bloques de pisos construidos sin criterios urbanísticos. Se sitúan casas en calles sin asfaltar, con demasiada pendiente y mal comunicadas con el resto de la ciudad. Por si esto fuera poco la zona carece completamente de cualquier tipo de equipamiento y la gente que inicialmente vivian allí se trasladan a mejores zonas y pasan a habitar el barrio inmigrantes procedentes de otros países con pocos medios, creandose así una zona de carácter aislado.

Con el paso del tiempo, zonas como El Carmel, Torre Baró o Ciutat Meridiana ponen en marcha un proceso de inversión y mejora de la zona, pretenden erradicar el barranquismo y dignificar la zona. Se produce la urbanización generalizada de la zona, mejoras en la accesibilidad, implantación de nuevos equipamientos... todo ello intentando mejorar la calidad de vida de sus vecinos.

De Collserola al Guinardó

Barcelona, a pesar de no disponer de demasiadas zonas verdes en el centro de la ciudad, cuenta con grandes espacios verdes naturales en sus zonas limítrofes o bien en puntos donde la topografia se eleva formando pequeñas montañas, es ahí donde aparecen parques como el de Collserola o el del Guinardó.

Ambos parques mezclan zonas relacionadas con lo urbano, se crean zonas que limitan con la ciudad i funcionan de antesala de los parques. Otras partes estan directamente vinculadas con la naturaleza, en las cuales olvidas que te encuentras en medio de una gran ciudad y te dejas perder por una zona de vegetación forestal.

Otro punto en comun entre los dos parques es que poseen una parte histórica, el paso de los años ha dejado huella en ellos, caminando por sus senderos puedes descubrir pequeños trozos de la historia dela ciudad.

Montjuic

És curiós veure com una muntanya ha sigut capaç al llarg del temps de produïr tants sentiment en un mateix poble. Inicialment concebuda per la seva privilegiada situació com un punt defensiu de la ciutat, es convertí amb el pas del temps en un hite de la repressió i la por. La que era la muntanya que suministrava la pedra pels seus edificis, esdevingué la muntanya des de la qual es destruien.

Poc a poc es superà el sentiment repressiu i es van dur a terme nous planejaments i projectes a la zona, intentant revitalitzar-la i donar-li vida perquè la gent de la ciutat la visqués. Això mateix s'hauria d'aplicar a altres turons de la ciutat, com per exemple el del Carmel, on s'ha produït una densificació massiva d'habitatge sense cap planejament ni sentit de l'espai públic.

Tot i així a Montjuic es van situar una sèrie d'equipaments que segons el meu punt de vista privatitzen més l'espai que no pas el fan més públic, un ciutadà de Barcelona coneix Montjuic pero no es desplaça cap allà simplement per gaudir de l'espai públic i passejar un diumenge al matí, si hi va es perquè es realitza algun esdeveniment, concert, actuació... Tot i que és un bon ús per la zona s'hauria de potenciar més l'ús realment públic i lliure de l'espai.

Ciutat Vella

Després de 23 anys vivint a Barcelona encara hem sorprenc cada vegada que dono una volta pel conjunt d'estrets i serpentejants carrers de Ciutat Vella, se que sempre descobriré algun nou racó que despertarà en mi alguna emoció.

Ciutat Vella és història, des de la època romana fins a l'actualitat, passant pel Gòtic, Renaixement, Modernisme... Totes elles han deixat alguna marca reflexada en la seva arquitectura i el seu urbanisme, és això el que la fa encara més rica.

S'han intentat dur a terme operacions de sanejament per tal d'adaptar-la a les noves necessitats, no totes han sigut encertades, tot i que algunes d'elles han aconseguit respectar la seva essència. Entrar en un dels Palaus del Carrer Montcada o fer una passejada per la Plaça de Sant Felip Neri encara et permet sentir com devien viure els antics senyors o com devien ser els temps de guerra. Durant els minuts en que travesses o vius aquests espais pots sentir que ets fora de la boja ciutat.

Visc a Barcelona, concretament al districte d'Horta-Guinardó, molt a prop de la Ronda de Dalt i no crec que sigui gens comparable a Ciutat Vella. En molts aspectes ella és única.