El davant i el darrere.

La visita per l'Eixample va ser interessant pel fet que vam veure què passa a l'interior de la trama. Si no ets veí de l'Eixample no sols veure l'interior d'una illa des de la gal·leria de casa, i fins i tot en aquests casos, pot ser que no siguis dels afortunats que viu en una de les illes amb l'interior recuperat, tal i com Cerdà havia pensat.

Personalment, crec que el fet de ser una trama tant forta afavoreix l'èxit que ha tingut pel que fa al trànsit rodat i als diferents equipaments que s'han hagut d'anar instal·lant, ja que si una sola illa queda petita, es van agafant diverses illes i el quadrat va fent-se gran sense masses problemes afegits.

Pel que fa als interiors, la visita a l'editorial va ser una manera de veure que es pot ocupar la part de dins amb coherència i sentit, ajudant-se dels patis perimetrals que es van creant per fer de filtre amb els edificis existents. Això passa també en els altres patis recuperats, que des del jardí de la Torre de les aigües fa més de 20 anys, ara ja són prop de 50.

Pel que fa a Figueres, el creixement que estem experimentant és poc, i encara no es pot parlar d'una gran malla que s'extengui en el territori.

Plaça Europa.

No sé massa com explicar la visita a la plaça Europa, ja que no en tinc massa bones paraules. Per començar diré que la cosa més encertada, en la meva opinió, és el fet de soterrament de la Gran Via per crear espai lliure a sobre i no-segregació; i el fet de posar una parada dels ferrocarrils. Crec que el tema de la mobilitat ha estat un encert, però a l'hora de passar a l'arquitectura i urbanisme, s'han deixat moltes coses pel camí. No estic segura de si està massa bé intentar fer dues corones el·líptiques amb torres i edificis "muralla", com tampoc crec que s'hagi intentat donar una coherència a tots els edificis que s'han projectat, ja que alguns semblen que hagin aterrat allà per casualitat.  

A més a més, investigant una mica sobre els edificis d'habitatges (els que més em preocupen, perquè no crec que hi hagi un caràcter de barri massa aconseguit), he trobat que hi ha edificis amb problemes greus, que no compleixen normes de seguretat i bastantes irregularitats. 





[En aquesta notícia es parla d'aquesta problemàtica en una de les torres d'habitatges socials. http://www.elperiodico.com/es/noticias/barcelona/20110202/primer-bloque-social-plaza-europa-agoniza-con-solo-ano/688700.shtml]

Gegants i capgrossos

Figueres és una ciutat molt més petita que Barcelona i no hi ha aquest caràcter tant fort que tenen alguns barris de la gran ciutat, com és Sants. L’altre dia vam poder veure que un barri pren molta força gràcies als propis veïns i la pressió que exerceixen. Va ser interessant fer el recorregut a través de punts claus en la història del barri; ja que això a Figueres no és tant palpable.

Pel que fa a una entitat vinculada amb la ciutat; a Figueres també hi ha una colla castellera, però jo he escollit els Gegants i Capgrossos que, a Figueres són una colla molt important i antiga.

Hi ha representats personatges il·lustres figuerencs, com en Dalí i la Gal·la; en Janet i la Justa, que són personatges d’una obra de teatre d’Abdó Terradas, un escriptor i polític republicà de Figueres (del qual també hi ha la seva figura en forma de gegantó); i un dels més emblemàtics: el capgros Berruga. Aquest últim és el més conegut arreu, i va ser l’encarregat de fer el pregó de les festes d’aquest any. La gent s’hi identifica perquè els personatges formen part de la història de la ciutat.

El polígon del Besòs

La visita em va semblar molt interessant, ja que mai havia estat en un polígon d’aquestes característiques. Vaig tenir la sensació d’estar en un lloc on havia molt espai lliure i molta varietat de tipologies, serveis… Veient la imatge aèria, aquestes sensacions es fan palpables, ja que es veuen els diferents tipus d’edificis i vies. La Rambla Prim, un dels límits, crea un gran esponjament amb el següent teixit urbà però alhora els uneix ja que es tracta d’un espai verd entremig de dos fronts edificats. El fet que siguin unitats molt marcades, facilita el reconeixement dels diferents paquets i per tant, dels diferents equipaments que hi ha a la zona.

Un gran avenç ha sigut l’arribada del metro i tramvia que ha permès connectar al polígon més ràpidament amb el centre. I també tota la construcció de l’àrea Fòrum i voltants, ja que ara el polígon no es troba en una situació tant marginal com als seus inicis on no hi havia res al seu voltant.

Àrea Fòrum: 2004 - ?

Reconec que només he estat en aquesta zona de Barcelona comptades vegades. La primera d’elles va ser pel fòrum de les cultures, i després, per assistir a algun concert o acte concret.

Pel motiu de desconeixement, em va sorprende tota la infrastructura que hi ha montada sota l’àrea de lleure, i que només veiem sortir a la superfície a l’altra banda del moll, amb l’edifici de l’Ecoparc 3 i les seves instal·lacions.

Crec que és una molt bona aposta no allunyar de la ciutat aquest tipus d’infrastructures, ja que, pel que vam poder veure, està tot molt ben estudiat i controlat; a més de fer una funció d’educació i consciència sobre aquest tema tant important en la societat on ens trobem.

Pel que fa la zona del Fòrum, queda molt lluny de la imatge plena de gent i activitats que es van fer a l’inici; però crec que amb més temps es pot aconseguir (si ens hi esforcem) que la ciutat vagi adaptant-s’hi de mica en mica i se la vagi apropiant; per no convertir-ho en una àrea aïllada i sense cap interès.

Poble Sec / Marca de l'Ham

Poble Sec és un barri que es troba delimitat per uns factors molt importants i forts; és com un niu que està encaixat dins aquesta àrea i no es pot expandir ni moure cap enlloc. El que més em va cridar l’atenció és que anant per l’avinguda del Paral·lel tens edificis del caràcter de l’Eixample i just passat aquests primers volums edificats t’endinses en un barri d’un gra molt més menut, amb carrers peatonals, pisos de poques plantes, comerços petits… Jo crec que és precisament la transició entre gran – petit, la que fa que el barri tingui aquest caràcter tant singular. A part d’això, com més ens acostem a Montjuïc, més s’accentua aquest concepte; ja que el fet de que els carrers tinguin tant pendent i la muntanya cada cop s’apropïi més de l’espai creen un contrast més fort entre ciutat (gran) i barri (petit).

Pel que fa a Figueres, no hi ha cap àrea com el Poble Sec. L’únic que puc s’hi pot assemblarés un barri on pràcticament tota la població és immigrant: la marca de l’ham. Aquest barri es troba entre la ciutat consolidada, la zona industrial, i els camps de cultiu que ja no pertanyen a la ciutat. És un lloc de transició, que es va crear a partir de l’immigració que venia del sud d’Espanya i que actualment és on viu la població estrangera. Com el Poble Sec, la marca de l’ham és una àrea que no pot créixer perquè està envoltada per tot arreu.

Parcs Naturals

El Parc de Collserola és un clar exemple de com es pot relacionar natura i ciutat. És una extensió molt gran on s’han habilitat espais per la gent que hi va a gaudir de l’espai natural. Aquests espais es troben majoritàriament en els límits del parc, i fan una transició entre aquests dos móns. Jo crec que la relació entre els nuclis de població i el parc estan ben fets ja que aquests espais de transició estan cuidadosament fets i no és una relació brusca entre ells dos.

En el meu cas he escollit el Parc Natural del Cap de Creus, ja que és també una extensió molt gran de natura, delimitat per vuit municipis, des dels quals es pot accedir al parc. Aquest exemple no és tant un parc urbà, sinó un gran espai protegit de fauna, flora i paisatge; que fa que molta gent d’arreu vingui a visitar. El fet de que s’hi accedeixi des de diferents municipis fa que ells guanyin una mica d’importància en tota aquesta àrea i siguin un punt de pas per arribar a la natura.

Muntanyes i castells

Montjuïc i Barcelona són dues paraules que van lligades; de la primera va néixer la segona, i la segona fa viure ara mateix a la primera. El fet que Montjuïc aglutini bona part de l’oferta esportiva, cultural i natural de Barcelona fa que per si sola tingui molta importància; no crec que hi hagi un problema de relació entre la muntanya i la ciutat consolidada, en tot cas el contrari, ja que s’entén clarament la funció de cada una d’elles.

No passa exactament el mateix amb Figueres. A la part nord-oest de Figueres, hi ha un turó que mira a la ciutat, i un castell (una de les fortaleses més grans d’Europa) de meitats del s. XVIII, importantíssim per intentar evitar les freqüents entrades de tropes franceses; però la ciutat no en participa tant com a Barcelona. Al peu del turó hi ha pràcticament tota l’oferta esportiva de la ciutat (pistes d’atletisme, pavelló municipal, piscina…) l’hospital i centre de dia, i el Parc Bosc (el parc municipal més gran de la ciutat).

Tot i que dit així sembla que tingui molta importància, la gent de la ciutat, només va al turó si ha de fer servir els equipaments esportius o sanitaris; no és un lloc freqüent d’anar a fer un passeig o gaudir de la natura.

Figueres antiga

Comparant les dues ciutats, es podria dir que Figueres és com una maqueta de Barcelona ; és semblant en molts aspectes de la seva formació i expansió, però a escala reduïda.

Figueres va sorgir a l’època romana, en un petit assentament a la Via Augusta (que anava de Roma a Cádiz, passant per tota la costa). Durant l’època medieval, la ciutat es va establir al costat del petit turó de Sant Pere, on ja hi havia una església romànica. Els carrers principals (rodejats per la muralla) rebien els noms de les poblacions properes (Besalú, la Jonquera…). Com a Barcelona, els comerciants es col·locaven fora dels murs, en el que ara és la plaça de l’Ajuntament. Posteriorment, el recinte emmurallat es va ampliar bastant, i ja hi va entrar, tal com és ara, la plaça de l’Ajuntament. Més endavant, es van fer carrers més amples com la Rambla o el carrer Monturiol, amb cases senyorials i edificis seguint una regulació. Pel que fa al fet del sanejament del casc antic, Figueres no ha tingut cap projecte d’esponjament; tot i que s’han fet millores en façanes i edificis degradats, ja que actualment, el casc antic és el punt més comercial i turístic de la ciutat.