Infraestructures

Durant molt de temps quan sentia Sants m'imaginava una zona plena d'infraestructures , trens i autobusos. I no, quan et passejes hi ha una gran zona de barri consolidat, on l'antiga carretera de Sants, que no veus els trens. Quan l'Agustí Giralt anava explicant coses, m'anava recordant de la visita a Poble Sec. De fet hi trobo moltes semblances: tots dos tenien grans industries instalades i per tant moviments obrers, durant la guerra civil van ser bastant bombardejats... A partir de la guerra Sants va creixer bastant (no havia cap límit que ho impedis, com a Poble Sec hi havia Montjuich), es va concentrar l'estació principal de Barcelona que va canviar bastant el barri. El barri de Sants ha estat sempre afectat per la pròximitat de l'estació de Sants. Primer les vies els atravessava el barri, després aquestes van ser soterrades. Fa pocs anys, el malsom es repetia amb l'AVE, i les vies d'aquest. Encara hi ha molts veïns afectats per les obres de l'AVE, que no avancen i que els deixen els carrers tallats. Suposo que es el que tenen fer noves infraestructures en zones ja habitades, i en aquest cas li tocat a Sants.

El poligon del Besòs

Tot i que el barri és fruit de la construcció urgent d'habitatges per donar resposta al gran dèficit que n'hi havia als anys cinquanta, es va pensar molt el que es feia. No com a les cases barates, que és una tipologia d'una planta que es va repetint infinitament. Els terrenys d'aquest barri, que havien estat regats per les sèquies de la Madriguera i de la Verneda eren predominantment agrícoles. No hi havía res. Es va prolongar les traces de l'eixample fins aqui, i es va repensar les illes de l'Eixample de Cerdà per tal que funcionesin diferent: més espais lliures i més altura. Una altra escala, mai vista fins llavors. Si bé hi van haver gran insuficiències en el tema constructiu ( es va experimentar molt amb el formigó i moltes estructures han acabat amb aluminosis) des d'un inici es va pensar en l'espai públic. 50 anys després s'han refet (ho fet per primer cop) les placetes i els espais interiors. Es respirava molt bon ambient en aquest espais: zones lliures de trànsit, amb alguns arbres que protegeixen dels raigs del sol. Em semblen molt importants aquests espais, i més en barris d'aquests tipus on els pisos són molt petits, i hi ha un alt index de natalitat, amb families bastant joves (gràcies a l'immigració). No té res a veure amb Ciutat- Meridiana. La situació és la gran difèrencia: la topografia, que al Besòs es tot pla, i la situació, bastant més pròxima a Barcelona. Ara inclus amb metro. Pel que fa a les tipologies edificatories, al Poligón del Besòs combinen dues tipologies: una amb molta altura, i una altra d'adosades plurifamiliars. Aixó aporta una mica de varietat al barri, i es creen diferents tipus d'espais. I per últim la gran protagonista del Bessos, la rambla de Prim, que articula tot el barri i on s'han creat les noves infraestructures amb les construccions i propostes aparegudes a l'entorn del Fòrum. A Dénia, com ja ho vaig dir quan vem parlar de Ciutat-Meridiana, no hihan grans zones de poligons. Em va semblar molt i molt interessant tot el que ens va explicar el professor Amador Ferrer. Sens dubte, una de les millors visites que hem fet.

Poble Sec

Lo que más me sorprendió de Poble Sec fue la gran unidad que tienen como barrio. Parece como si hasta ahora hubiesen vivido las mismas familias, hasta que llegaron los inmigrantes de fuera de España que han sido contagiados por este ambiente. Me gusto bastante Poble Sec, de hecho me gusta bastante salir por allí, alejándome de la muchedumbre del barrio de Gracia. Y creo que en poco tiempo se convertirá en uno de los barrios de moda para vivir, ya que según mi criterio lo tiene todo: muy buen conectado con el centro, pero a la vez cerca del mar y de la montaña . Variedad cultural y artística (sabíais que Joan Manuel Serrat, Jaume Sisa , entre otros artistas, han crecido en Poble Sec? ). Además de esto también tiene las típicas calles estrechas que empezarán a ser peatonales, bonitos edificios modernistas donde empezaran a llegar gente joven, y muchas fabricas de ladrillo para reformar y convertir en restaurantes y tiendas cool. Estoy segura que el equipo de Ferran Adriá ya lo ha previsto todo esto y se ha adelantado con su nuevo bar de tapas en el barrio.

Questió de genere?

Mai havia pensat l'espai urba desde punt de vista del genere. Em vaig enrecordar d'n amic que estudia arquitectura a Brussel·les. Allà hi ha una linia de projectes que es basa en l'antropologia i la sociologia, així un dels seus temàris era la de habitatge al Marroc, seguint les normes de construcció d'allà: la casa entesa com a territori inviolable de la dona. Ha de poder veure peró no pot ser vista. L'espai urba ha de ser un espai segur i confortable per tots. I la ciutat meridiana quan es va construïr es l'anti exemple d'aixó, simplement perqué no és va pensar en l'espai urbà. La construcció desenfrenada que no donava l'abast amb el gran allau d'imigrants ho va provocar. Ni enllumenat, ni voreres, poques escales, racons residuals, ni equipaments, ni serveis basics... afortunadament aixó ara ha canviat. A la meva ciutat, Dénia, del 1960 al 1980 la població és va duplicar, i com no, també la superficie construïda de Dénia. No es van fer poligons, simplement es va continuar amb el creixement i es va construïr molt. Per aixó ara un quart de la població viu en cases de baix cost, defectuoses. Peró no va més enllà.

Collserola vs massís del Montgó

A la meva ciutat tenim el Massís del Montgó, una muntanya d'uns 753 m d'altitud que discorre paral·lela al litoral. Aquest massís es distància de la línia de costa uns pocs centenars de metres, cosa que provoca un abrupte descens i un fort impacte visual en el visitant . Té una extensió de 2.092 Ha.

El massís del Montgó de Dénia, al igual que Collserola, ha sigut testimoni de l'evolució de l'especie humana, pràcticament des de'ls seus inicis, i l'home ha anat deixant les seves petjades des de temps prehistòrics. Nombrosos jaciments i restes confirmen aquesta presència. Més endavant va albergar cultius de vinyes tan per a fer panses com Moscatell fins que la fil·loxera va acabar amb ells. També té múltiples canteres, amb les respectives fabriques de ciment pròximes. Més tard amb la construcció sense fre, es van fer urbanitzacions il·legals, que es van quedar a mig construir. Tot i que fou declarat Parc natural per la Generalitat Valenciana el 30 de març de 1987, ha patit múltiples incendis intencionats, víctima de l'especulació urbanística. Tothom somiava en tenir un xalet amb vistes al mar. Per sort sembla que això ja ha parat. Poc fa, s'han acondicionat múltiples rutes per fer amb bicicleta o a peu. En quan comencen els primers dies de sol de febrer, la muntanya es plena d'esportistes i famíies que van a passar el matí o el día. S'en podria treure molt més profit de la proximitat de Collserola : suposo que amb el temps ens adonarem d'això, i començarem a gaudir-ne més d'ella.

Montjuïc_Castell de Dénia

Montjuïc esta en una situació privilegiada: comença a poca distància del centre, està gairebé a primera línia de mar, i aporta a la ciutat moltes de les grans instal·lacions esportives i culturals. No està tan ben comunicat com altres zones de la ciutat , però la seva proximitat física li treu importància. Podríem dir que és el pulmó verd de la ciutat. Una zona de lleure. La seva condició de muntanya ,ens impedeix un accés fàcil a ella, però també és la que ha dificultat l' urbanització al llarg de la història i per la qual ara podem gaudir d'ella naturalment. Un cop ja no es va necessitar de la seva altura per vigilar i defendre la ciutat, es va abandonar i convertir en zona de camps i conreus . A Dénia també tenim un turó , on va néixer la ciutat: primer el castell, i després es van urbanitzar els voltants. Sempre, es clar, a una escala més petita que Barcelona. També es d'on es va extreure tota la pedra per construir el castell com les grans obres. Una gran cantera, es van emportar mitja muntanya. Al llarg dels anys es va aprofitar aquest gran forat per emplaçar els diferents equipaments dels que s'ha necessitat: un institut, un centre per gent jove, diversos departaments de l'Ajuntament... Fa uns anys l'Ajuntament va proposar un concurs per la cantera del castell. Va guanyar el projecte "Denia Mountain" de Vicente Guallart. El projecte consistia literalment, en reconstruir la muntanya, amb una coberta irregular que imitava la roca. A dins, grans superfícies, cinemes, balneari...un programa immens que volia convertir aquest punt amb la nova zona d'oci. Aquest ha sigut l'únic intent de fer alguna cosa més en aquesta zona, i dic un intent perquè al final no es continuarà. No s'ha intentat construir ni intervenir de cap altra manera la muntanya. Actualment la majoria de la superfície de la muntanya està tancada al públic.

Ciutats romanes

Barcelona i Dénia es van crear de maneres molt semblants: totes dues són d'origen romà (Dianium) i van créixer al llarg dels diferents períodes per estrats. Per això als constructors no els agrada excavar gaire perquè sempre s'acaben paralitzant les obres per culpa de les restes romanes que hi troben. Encara es conserva en molt bon estat el castell, situat en el punt més alt de la zona, amb bones vistes per controlar les entrades per mar. El seu moment d'esplendor va ser a l'època musulmana (era un dels centres marítims i comercials del mediterrani) i aquests van construir un segon anell de muralles. Durant l'època medieval es va desenvolupar molt , i s'hi van recolzar tot de cases en aquestes, fent servir el propi mur com a element estructural de la casa. També hi ha el barri dels pescadors, i tot de carrers anomenats segons el gremi (carrer de la Moreria, carrer de l'Hospital). Deixant la història de banda, les intervencions que es van fer sobretot als anys 60-70 van ser agressives: la construcció de grans edificis de vivendes a primera línia de mar van trencar amb la imatge idíl·lica del barri de pescadors. Més endavant es van netejar les barraques que s'havien construït al segon anell de les muralles. L'any passat van restaurar les muralles, excavant el fosso per que es pugui apreciar millor la altura real que tenien i acabant-les de construir en les parts que s'havien caigut. No s'han fet esponjaments com els de Ciutat vella, ja que a Dénia les cases no va pujar tan en altura i profunditat, i no va arribar a l'estat de decadència e insalubritat que va arribar Barcelona. El centre antic de Dénia sempre s'ha mantingut actiu i despert, han viscut sempre les mateixes famílies i no ha arribat mai a l'extrem de Barcelona. Pel casc antic de Dénia l'únic que s'ha fet ha sigut restringir el trànsit de vehicles en alguns dels carrers, creant així eixos comercial i d'oci.