Tot un altre món

Des de l’inici de la construcció del Pla Cerdà, la densificació de l’Eixample ha anat en augment, sense respectar-se el projecte inicial ideat per l’urbanista Ildefons Cerdà.

Unes polítiques urbanes no suficientment restrictives i l’especulació agressiva de cada moment històric han fet difícil la preservació d’espais lliures dins el barri, utilitzant els patis d’eixample com a magatzems, pàrquings, comerços... Malgrat tot, encara resten interiors d’illa sense edificacions, els quals s’estan intentant recuperar com a espais públics (jardins-places). No hem d’oblidar la gran superfície que representen els patis respecte la trama de l’eixample!!

Els interiors d’illa ens aporten una visió diferent de l’eixample coneguda per tothom. Són espais que donen pau i tranquil·litat a l’agitació continua, un punt de desconnexió en la imparable vida diària de la ciutat, on la contaminació i el soroll en formen part constantment. És per això que trobo molt encertada la postura adoptada en els últims anys de recuperar els interiors d’illa tot i que crec que algunes d’aquestes intervencions no permeten una relació directa entre l’exterior i l’interior d’illa. No és el cas de l’editorial Gustavo Gili que trobo que és una gran projecte en aquest sentit.

En aquestes noves actuacions el pati passa a ser una plaça-jardí on a vegades es relaciona amb equipaments públics i d’altres simplement és espai lliure. Però crec que la gràcia d’aquestes intervencions, passen per no convertir-se en algo habitual sino que siguin punts singulars de la ciutat on a cada pati li succeeix algo particular.