Un poble entre bastidors

Si anem més enllà de la façana ombrívola de l’avinguda paral·lel que se’ns presenta com el teló de fons de la Barcelona de l’eixample ens trobarem un petit barri que té quelcom d’atemporal degut a que els que l’habiten són gent de pas o persones molt arraigades en el barri. Aquesta diversitat ha donat una gran riquesa al barri on petites joies de l’arquitectura conviuen amb edificis més modestos sense egos ni superioritats en una atmosfera de poble de la plana de ponent trencada pel pendent dels carrers, i en les zones més altes, pel mar de fons. El que sigui un lloc de pas ha fet que el barri deixes la historia per als barris més "destacats" i s’omplís d’anècdotes i vivències de gent normal que els habitants arrelats s’ocupen de transmetre. Aquesta sensació es troba latent en l’ambient i si en altres recorreguts l’explicació girava al voltant de la història, en altres al voltant del futur,... en el Poble Sec el que un escolta passejant-lo són les vivències del que un dia va ser i les histories de la seva gent, dels moments d’esplendor de la indústria, dels moments d’esplendor dels espectacles, dels moments foscos de les barraques, dels moments tràgics dels bombardeigs,... El barri no parla de futur. El futur del barri no preocupa a la gent de pas i la gent que sent el barri es troba massa embarcada en un treball intradèrmic per teixir el present entre bastidors. El Poble Sec em recorda als pobles petits que envolten Lleida tot hi que no presenten la intensitat derivada del pas de tanta gent si respira encara una mica més de la tranquil·litat de quelcom atemporal.