Jo que sóc de la ciutat de Lleida trobo que hi ha una gran diferencia en aquest sentit doncs si bé les dues ciutats ocupen situacions molt estratègiques en el territori, Barcelona degut a les seves possibilitats de creixement té una gran expansió no pas com Lleida que s’ha anat reconstruint sempre sobre ella mateixa amb la intenció de no separar-se de la seva posició privilegiada com a monticle que controla el riu cosa que ha provocat que no es conservin tants edificis i que apareixien sempre restes en les obres de noves construccions.
Deixant de banda les intervencions en el centre històric de Barcelona més històriques que respongueren a necessitats de sanejament i obertura i que es quedaren segurament en tractaments massa epidèrmics tot hi la millora que propiciaren (Una mica com el cas de via laietana que després necessità tot el planejament relacionat amb el mercat de santa caterina) ens centrarem pel que fa a les intervencions en el centre històric de Barcelona més recents, i sobretot la manera com s’ha apostat per la cultura i les institucions culturals per revifar una certa zona com són els cascs antics que tenen tendència a un cert abandó i com a través del seu propi interès i nous interessos que s’han anat sumant de tipus museístic, institucional o universitari ha aconseguit atreure per una banda al turisme i per altra a nous habitants que han donat vida a la zona però que alhora han portat conflictes entre les necessitats d’unes persones que visiten el barri i altres que l’habiten i on crec que es troba el problema a resoldre actualment. En temes de a qui van destinats els nous equipaments i espais públics.
Lleida a una velocitat diferent i a una escala també diferent segueix un recorregut semblant. El seu casc antic també descuidat durant molts anys es troba en un procés de regeneració amb uns trets similars però alguna diferencia important. Una és que en el cas antic de Lleida s’hi troba el Carrer Major que es el carrer comercial per antonomàsia de Lleida que ha permès que una part del casc antic on es troba també tota la edificació amb més interès històric i institucional es conservés. Però que al tractar-se d’un únic carrer a quedat gairebé com una façana de la resta de casc antic que s’anava deteriorant a les seves esquenes alhora que el fet que fos un carrer estrictament comercial feia que a partir de les 8.30 de la tarda quan les botigues tanquen fos un carrer fantasma. Per solucionar aquest problema s’intenta potenciar des fa ja uns anys els béns culturals com en el cas de Barcelona però alhora amb introducció de vivenda nova assequible sobretot per a joves i que compta amb la gran avantatge de l’excel•lent situació pel que fa desplaçaments degut a la configuració radial de la ciutat i lluita contra el tema de la inseguretat ciutadana amb reforços d’efectius policials mentre encara no es pot garantir amb un volum suficient de nova població. Actualment Lleida esta sofrint grans millores en barris que també es trobaven bastant malmesos i el cas del casc antic va regenerant-se lentament però clar té que recuperar-se de molts anys de descuit en els que s’hi van anar acumulant problemes d’immigració, marginalitat....
Angel_Lleida
