El barri de Gràcia és un barri on s’escoltarà més català que en altres barris de la ciutat. Un barri que ha albergat tradicionalment a un gran número de catalanistes, lliberals i d’esquerrans, que històricament recompte diversos aixecaments, una població decidida i organitzada. És un barri que en els 70 es va convertir en la “cuna” pels intel·lectuals, moviments culturals emergents i bohemis; és un barri el que tota aquesta vida que ha passat sobre ell li ha impregnat una forta identitat, conservant una alta qualitat de l’espai públic urbà i de l’ordre cívic.
Tota la història de Gràcia encara ara es fa plausible convertint-lo així en un dels barris més especials de Barcelona i amb més identitat. La seva particular personalitat es detecta: en forma de places, contínuament poblades per la gent tan del barri com de fora; els carrers peatonals, els quals inciten a caminar i deixar de banda els vehicles crean un ambient que et convida a sortir el carrer; els petits comerços de nous dissenyadors i artistes, amb una gran capacitat emprenedora, com els de tota la vida. Tot plegat fa del barri un bombolla aïllada en mig de la ciutat.
