Tot i això la sensació que vaig tindre al arribar el polígon no era la d’un lloc només preparat per acollir centenars de gent, sino que es percebia una ordenació en els edificis y en els espais públics.
Va haver-hi un aspecte que em va cridar molt l’atenció des d’un principi i era el respecte evident que s’havia tingut per l’estructura urbana existent alhora de construir-se el polígon. Hi havia una continuïtat, unes perspectives infinites i una relació amb els carrers de l’eixample, fet que provocava que el polígon no es constituís com algo aïllat respecte la ciutat.
La morfologia dels edificis eren variades, des de blocs de gran alçada fins a cases unifamiliars. Fet que provocava una sensació d’escala més humana, més pròxima a la gent a diferència de polígons com el de Torre Baró. Aquesta varietat de tipologies, fan que l’espai que queda entre els edificis tingui usos diferents i alhora que la gent tingui percepcions variades dins dels seu “barri”.
Tot i que en els seus inicis hi havia una falta d’equipaments i de serveis, en els últims anys s’hi ha treballat per dotar el polígon d’aquestes mancances i alhora s’han començat a tractar els espais públics existents, però tot això s’ha pogut adaptar d’una manera fàcil gràcies a un bon projecte urbanístic previst des del principi.
