NO CAL TANT
Mentre la majoria d'edificis del 22@ competeixen per ser els més vistos, els més alts, els més innovadors, amb resultats des del meu punt de vista força dubtosos, trobem el museu Can Framis, on podem observar el pas dels anys de l'antiga fàbrica.
Amb el tractament donat a la superfície de la façana, no es pretèn maquillar la deteriorada pell que contenia l'edifici sinó tot al contrari, es mostra i posa de manifest la seva textura i característiques originàries.
La nova intervenció del museu es materialitza amb formigó, confonent-se amb el paviment i donant aquest caire gris i melancòl·lic que encara queda més contrastat amb l'enton pròxim de tecnologia, colors i fites arquitectòniques que es trepitgen entre elles.
Si les intervencions del 22@ pretenien ser una renovació urbana crec que ho ha aconseguit, però en referència al que s'ens va comentar jo no veig que s'hagi arribat a un equilibri entre renovar conservar i transformar.
