La visita a Sants ens ha ensenyat una part de la catalunya obrera; una regió amb presència molt forta de la indústria i que ha tingut la seva història marcada pels molviments obrers i de veïns. Interessa molt el fet que l'ús del barri hagi canviat, però tot i així, no es denega les seves arrels sinó que les preserva com testimoni de la història, de diferents manifestacions i fins i tot batalles. La força del moviment obrer com s'ha vist a Sants, que segurament té molta influéncia al "no conformisme" de la seva població d'avui, permet que un grup (en principi sense cap poder de elecció) pugui enfrentar imposicions "d'amunt cap avall" per part del poder públic o de grans empreses.
Aquest gran moviment també es veu a São Bernardo do Campo, una ciutat conurbada a São Paulo on hi són les principals indústries automovilístiques de Brasil (volkswagen, mercedes, toyota, chevrolet...) i que ha mogut la seva població operària cap a vagues i moviments per millories de les condicions de vida dels treballadors. Els operaris van aconseguir millorar molt les seves condicions feineres i fins avui es mouen més que la majoria dels obrers de São Paulo quan no estan satisfets amb alguna situació. Un dels líders operaris més notables i famosos d'aquest moviment és en Luis Inácio "Lula" da Silva, o només Lula, que tras moltes derrotes en les eleccions presidencials, va ser elegit president de la República de Brasil, en 2002.
La visita als castells és algo que no es pot deixar de costat. Els castells són un mecanisme indiscutible de cohesió social, de inclusió, de apropar la gent, sense prejudicis; s'ha de confiar que tothom fará la seva feina ben feta per tenir el castell estable, maco. És una forma única de unir una població, que rics i pobres, grans i petits, vells i joves tinguin un mateix objectiu. Aixó, en una societat individualista, immediatisca i consumista com la que tenim, és molt valorós i no es pot perdre. Tot i que sigui un símbol de la cultura catalana, un motiu d'orgull, no exclouen els extranges, sinó que els hi inclouen, inviten a fer part d'aquest món "diferent". No wonder they are now aImmaterial patrimony of the humanity, by UNESCO.
La visita a Sants ens ha ensenyat una part de la catalunya obrera; una regió amb presència molt forta de la indústria i que ha tingut la seva història marcada pels molviments obrers i de veïns. Interessa molt el fet que l'ús del barri hagi canviat, però tot i així, no es denega les seves arrels sinó que les preserva com testimoni de la història, de diferents manifestacions i fins i tot batalles. La força del moviment obrer com s'ha vist a Sants, que segurament té molta influéncia al "no conformisme" de la seva població d'avui, permet que un grup (en principi sense cap poder de elecció) pugui enfrentar imposicions "d'amunt cap avall" per part del poder públic o de grans empreses.
Aquest gran moviment també es veu a São Bernardo do Campo, una ciutat conurbada a São Paulo on hi són les principals indústries automovilístiques de Brasil (volkswagen, mercedes, toyota, chevrolet...) i que ha mogut la seva població operària cap a vagues i moviments per millories de les condicions de vida dels treballadors. Els operaris van aconseguir millorar molt les seves condicions feineres i fins avui es mouen més que la majoria dels obrers de São Paulo quan no estan satisfets amb alguna situació. Un dels líders operaris més notables i famosos d'aquest moviment és en Luis Inácio "Lula" da Silva, o només Lula, que tras moltes derrotes en les eleccions presidencials, va ser elegit president de la República de Brasil, en 2002.
La visita als castells és algo que no es pot deixar de costat. Els castells són un mecanisme indiscutible de cohesió social, de inclusió, de apropar la gent, sense prejudicis; s'ha de confiar que tothom fará la seva feina ben feta per tenir el castell estable, maco. És una forma única de unir una població, que rics i pobres, grans i petits, vells i joves tinguin un mateix objectiu. Aixó, en una societat individualista, immediatisca i consumista com la que tenim, és molt valorós i no es pot perdre. Tot i que sigui un símbol de la cultura catalana, un motiu d'orgull, no exclouen els extranges, sinó que els hi inclouen, inviten a fer part d'aquest món "diferent". No wonder they are now aImmaterial patrimony of the humanity, by UNESCO.
