La visita per l'Eixample va ser interessant pel fet que vam veure què passa a l'interior de la trama. Si no ets veí de l'Eixample no sols veure l'interior d'una illa des de la gal·leria de casa, i fins i tot en aquests casos, pot ser que no siguis dels afortunats que viu en una de les illes amb l'interior recuperat, tal i com Cerdà havia pensat.
Personalment, crec que el fet de ser una trama tant forta afavoreix l'èxit que ha tingut pel que fa al trànsit rodat i als diferents equipaments que s'han hagut d'anar instal·lant, ja que si una sola illa queda petita, es van agafant diverses illes i el quadrat va fent-se gran sense masses problemes afegits.
Pel que fa als interiors, la visita a l'editorial va ser una manera de veure que es pot ocupar la part de dins amb coherència i sentit, ajudant-se dels patis perimetrals que es van creant per fer de filtre amb els edificis existents. Això passa també en els altres patis recuperats, que des del jardí de la Torre de les aigües fa més de 20 anys, ara ja són prop de 50.
Pel que fa a Figueres, el creixement que estem experimentant és poc, i encara no es pot parlar d'una gran malla que s'extengui en el territori.
