dijous, 31 de març del 2011

Un espai pot tenir vida?

Operacions de gran escala son molt comuns a ciutats com a Barcelona. Es veuen exemples de intervencions que van tenir molt èxit, com les exposicions universals de 1888 i 1929 i els jocs olímpics. L'ultima, del Forum, per altre banda, pot haver deixat de considerar alguns aspectes molt importants de diseny d'espais públics. Tot i que hi hagi hagut una gran inversió a la regió i que hi siguin obres de "superstar architects", (no només els edificis, sinó també parcs com el de FOA) aquesta regió sembla totalment oblidada per la població, sense ús o apropriació dels veïns. El fet que el pla inclou equipaments "polèmics" (com la incineradora o la depuradora) no sembla ser raó suficient per "matar" un espai tenint-se en compte que aquests equipaments només ocupen una part del pla. El gran tema potser és fer un projecte d'espai públic en l'escala apropiada per aquesta regió, un projecte en el que la població es apropiï i el faci servir. Els grans espais oberts del pla no ho són; no tenen cap mena de infra-estructura per l'usuari o tampoc inviten algu per passetgar dins l'àrea. Potser hi hagi més moviment a les regions properes a la Diagonal, però aixó sembla més una influéncia de la Avinguda que del pla mateix. Potser més conexions amb la platja, espais més acolledors i menys inhòspits ajudarien a donar vida al Forum. A l'altre banda de l'Atlàntic, a São Paulo, tenim l'Operació Urbana Águas Espraiadas, a la zona Sud de la ciutat. El pla es concentra a una avinguda (Av. Águas Espraiadas/Roberto Marinho) i consisteix en "reabilitar" la regió de l'Avinguda, tot creant-hi un parc linear, permetra més densitat constructiva i conectara la Marginal Pinheiros (una de les principals vies de la ciutat) a la Carretera de Imigrantes. Un pla totalment rodoviarista, amb un pressupost de més de 60 mil.lions d'euros només per un pont, desubicant més de 20 mil families (coincidentment totes pobres o de faveles), i on el "parc linear" es queda al mig de una super avinguda (60-70km/h) amb 3 o 4 carrils, com a mínim. L'ajuntament ven la imatge d'un parc verd, amb bicicletes, gent corrent..la realitat, però, "pot" ser altre. El cas de São Paulo es diferent de Barcelona però en tots dos casos es veuen 2 formes diferents en que el govern/promotor pot "matar" un espai públic (deliberadament o sense voler...); un espai que, en teoria, hauría de estar plé de vida sempre.