Després de la visita a Collserola, adonant-me de la seva immensitat i la quantitat d'itineraris que es proposen i d'activitats de lleure, es pot dir que he canviat el meu punt de vista sobre la ciutat i he decidit valorar-la pel que té i no pel que li falta.
Barcelona és una ciutat de carrers, de carrers que s'acaben dilatant i formant places, de carrers que et porten d'una banda a l'altre de la ciutat d'una forma continua tot i que els teixits vagin canviant oferint-te així una varietat en els recorreguts. Una varietat que també és deguda a la relació que s'estableix en els usos dels edificis: vivendes-comerços-empreses-cultura-lleure. Una ciutat que t'obliga a caminar descobrint nous espais inesperats com places, avingudes, rambles, ports, el mar... en definitiva, una ciutat que t'acolleix.
Amb tot això el que vull dir és que una vegada més Barcelona ens ofereix un espai fantàstic a només 15 minuts del centre de la ciutat on la naturalesa es fa present de la millor de les maneres. Així que potser si que és veritat que no tenim masses parcs però en contraposició tenim la muntanya de Collserola a una banda de la ciutat i el mar a l'altre.
