Situat al límit de Barcelona Torre Baró és un exemple de barri poligonal i no pas exactament un a seguir. Es tracta d’una operació feta per acollir una gran onada d’ immigració provinent de parts de la península cap als anys 50-60 on hi dominen els grans blocs i torres d’ habitatges. Obviant la comoditat, bona comunicació, comerç repartit i cànons de bellesa l’objectiu era clar: ficar-hi el màxim nombre de famílies amb el mínim pressupost.
Tot i ser barcelonina mai hi havia ficat un peu: era una estrangera més davant d’una pronunciada pendent constel·lada amb altes i llargues edificacions. A mesura que vas pujant una amplia panoràmica del Besòs i Barcelona es descobreix. Són aquetes vistes, la proximitat i presència del verd (encara que en ocasions es tradueixen en falta i necessitat d’urbanització com serien els perillosos penya-segats al límit dels camins) i elements singulars com el cremallera que fan d’aquest indret tan poc amable per viure-hi punts a potenciar.
Algunes operacions de remodelació ja s’han dut a terme però són moltes les que falten per treure aquest barri de la marginalitat: una important reestructuració del viari donant-li més amplitud alhora que facilitant la bona comunicació de molts veïns amb els comerços i transports, el tractament d’espais residuals i façanes i la projecció d’espais públics l’ ajudarien.
