Questió de genere?

Mai havia pensat l'espai urba desde punt de vista del genere. Em vaig enrecordar d'n amic que estudia arquitectura a Brussel·les. Allà hi ha una linia de projectes que es basa en l'antropologia i la sociologia, així un dels seus temàris era la de habitatge al Marroc, seguint les normes de construcció d'allà: la casa entesa com a territori inviolable de la dona. Ha de poder veure peró no pot ser vista. L'espai urba ha de ser un espai segur i confortable per tots. I la ciutat meridiana quan es va construïr es l'anti exemple d'aixó, simplement perqué no és va pensar en l'espai urbà. La construcció desenfrenada que no donava l'abast amb el gran allau d'imigrants ho va provocar. Ni enllumenat, ni voreres, poques escales, racons residuals, ni equipaments, ni serveis basics... afortunadament aixó ara ha canviat. A la meva ciutat, Dénia, del 1960 al 1980 la població és va duplicar, i com no, també la superficie construïda de Dénia. No es van fer poligons, simplement es va continuar amb el creixement i es va construïr molt. Per aixó ara un quart de la població viu en cases de baix cost, defectuoses. Peró no va més enllà.