Fa uns 20 anys, Montjuic ja era la muntanya de Barcelona que acollia bona part dels equipaments culturals, esportius i naturals de la ciutat. Degut a les olimpíades es va convertir en un punt d’interès turístic amb una bona connexió des de la ciutat. Però aleshores, la muntanya contava amb el parc d’atraccions que atreia els barcelonins cosa que, actualment, no és així.
En canvi, el Park Güell, que també es troba amb una topografia semblant, fa uns anys era un lloc visitat pels turistes, però els ciutadans de Barcelona no el tenien gaire en compte: tenia una mala connexió, dificultat als accessos, sense indicacions ni transports públics pròxims. El canvi es va produir quan van connectar l’entrada principal del parc amb la Travessera de Dalt mitjançant el carrer de Larrard: es van eliminar places d’aparcament , es van eixamplar les voreres, van començar a aparèixer comerços al llarg de carrer i es va fer un canvi de sentit de la majoria dels carrers del voltant per millorar la connexió rodada.
També es van millorar les connexions per la part alta del parc, de manera que es va aconseguir que aquest fos una gran atracció pels veïns dels barris pròxims.
