Quan es parla de Barcelona, són poques les persones que no mencionen la muntanya mare de la ciutat comtal. Tot i així, dimarts vem comprovar que la relació entre aquesta i Montjuïc avui en dia és bastant escasa, per no dir casi nula.
Segurament la topografia de les canteres no ha sigut un gran ajut, però la construcció dels elements esportius i cuturals pels jocs olímpics va enfocar-se de forma equivocada, com ja vem veure. Al contrari de revitalitzar la zona amb focus d'activitat, un cop finalitzades les olimpiades, es van convertir en espais que privatitzaven encara més la muntanya.
Esplugues i el seu turó, Sant Pere Màrtir, són un gran exemple d'integració d'espai verd amb la ciutat colindant. Gràcies a què l'inici de la coneguda carretera de les aigües està situat en aquest indret, aquesta zona és avui en dia una de les més transitades per esportistes i families. Ha passat de ser un espai deshabitat i abandonat, a un lloc representatiu de la ciutat, amb diversos equipaments esportius i lúdics.
La connexió total de la serra de Collserola mitjançant un camí a meteixa cota, que permet gaudir de vistes i espais únics, és un gran referent a imitar com a revitalitzant d'una zona abans oblidada.
