dijous, 31 de març del 2011

Barris i Memòria

La memòria d'un barri sempre es queda. Sigui per una petita plaça, un carrer, una música o el barri mateix.. sempre hi ha algo que ens permet "anar a viure" a una altra època, abans dels dies d'avui. Barris com el Poble Sec són plens de sorpreses i caminar pels seus carrers es una experiència molt agradable; trobar una casa de Jujol quasi que amagada, o una església amb cicatrius de temps passats al mig d'aquests carrers tan estrets ens donen ànim per seguir caminant, tot buscant noves sorpreses o nous espais interessants. Això també es troba a un petit barri de São Paulo: el Glicério. Es un barri al centre de la ciutat més gran d'América Llatina, entremig de regions super denses i edificades, que té com a principal característica les casetes de dos pisos i l'intens ús dels seus carrers estrets. Es un gran canvi anar per un barri super edificat com Liberdade (el Barri Oriental), amb edificis alts, després passar pel Glicerio amb les seves casetes, i posteriorment seguir cap a Aclimação, un altre barri amb edificis alts. Avui té un gran problema urbanístic, un cop que han posat una gran avingunda elevada que talla el barri al mig i que ha degradat molt el seu ambient calm.