Muntanyes i castells

Montjuïc i Barcelona són dues paraules que van lligades; de la primera va néixer la segona, i la segona fa viure ara mateix a la primera. El fet que Montjuïc aglutini bona part de l’oferta esportiva, cultural i natural de Barcelona fa que per si sola tingui molta importància; no crec que hi hagi un problema de relació entre la muntanya i la ciutat consolidada, en tot cas el contrari, ja que s’entén clarament la funció de cada una d’elles.

No passa exactament el mateix amb Figueres. A la part nord-oest de Figueres, hi ha un turó que mira a la ciutat, i un castell (una de les fortaleses més grans d’Europa) de meitats del s. XVIII, importantíssim per intentar evitar les freqüents entrades de tropes franceses; però la ciutat no en participa tant com a Barcelona. Al peu del turó hi ha pràcticament tota l’oferta esportiva de la ciutat (pistes d’atletisme, pavelló municipal, piscina…) l’hospital i centre de dia, i el Parc Bosc (el parc municipal més gran de la ciutat).

Tot i que dit així sembla que tingui molta importància, la gent de la ciutat, només va al turó si ha de fer servir els equipaments esportius o sanitaris; no és un lloc freqüent d’anar a fer un passeig o gaudir de la natura.