Aquest dimarts he aprés molt de la història de Montjuïc i de tota la seva importància a la formació de la ciutat de Barcelona. El que trobo més interessant, però, és l'esforç que fa la ciutat ara per reapropar-se i reintegrar-se amb ell després d'un llarg període de rebuig. Es veu que s'esta integrant una part de Montjuïc amb la ciutat, desde plaça Espanya o pel Funicular de Montjuïc que puja cap a la muntanya des de l'estació Paral.lel del metro. Tot i així, encara es nota que la ciutat ja havia donat l'esquena al mont i que el treball de reintegració recen ha començat.
A São Paulo hi han 2 casos interessants i que tenen alguna similaritat amb la història de Montjuïc: El "Parque do Ibirapuera" i la "Cidade Universitária". El primer era un gran pantà al mig de la ciutat, sense ús i que, per motiu de les celebracions del quart centenari de la ciutat, es va convertir en el seu parc més famós. Un gran projecte de l'arquitecte Oscar Niemeyer, inaugurat oficialment a 1954, amb molts edificis expositius projectats per ell mateix, que va valoritzar molt l'àrea al voltant. L'altre era un gran depòsit d'escombraries al costat del Rio Pinheiros on, als anys 1960, el govern militar va decidir posar-hi les escoles de la Universidade de São Paulo (que abans estaven ubicades al centre de la ciutat). Llavors, es crea un campus universitari no gaire integrat amb la ciutat, tot seguint el pensament de ciutat jardí. Després d'alguns anys, amb motiu de la "seguretat dels estudiants" s'aixequen els murs que tanquen la ciutat universitària; avui encara es discuteix la funció dels murs i la relació de la ciutat amb el Campus.
Barcelona ha donat un gran pas cap a la integració urbana amb Montjuïc però encara hi ha molt que fer. A São Paulo encara s'espera que s'enderroquin els murs del Campus de la USP i que es pugui fer-lo servir com a un parc, apropiat pel poble com va passar amb el Parque do Ibirapuera.
A São Paulo hi han 2 casos interessants i que tenen alguna similaritat amb la història de Montjuïc: El "Parque do Ibirapuera" i la "Cidade Universitária". El primer era un gran pantà al mig de la ciutat, sense ús i que, per motiu de les celebracions del quart centenari de la ciutat, es va convertir en el seu parc més famós. Un gran projecte de l'arquitecte Oscar Niemeyer, inaugurat oficialment a 1954, amb molts edificis expositius projectats per ell mateix, que va valoritzar molt l'àrea al voltant. L'altre era un gran depòsit d'escombraries al costat del Rio Pinheiros on, als anys 1960, el govern militar va decidir posar-hi les escoles de la Universidade de São Paulo (que abans estaven ubicades al centre de la ciutat). Llavors, es crea un campus universitari no gaire integrat amb la ciutat, tot seguint el pensament de ciutat jardí. Després d'alguns anys, amb motiu de la "seguretat dels estudiants" s'aixequen els murs que tanquen la ciutat universitària; avui encara es discuteix la funció dels murs i la relació de la ciutat amb el Campus.
Barcelona ha donat un gran pas cap a la integració urbana amb Montjuïc però encara hi ha molt que fer. A São Paulo encara s'espera que s'enderroquin els murs del Campus de la USP i que es pugui fer-lo servir com a un parc, apropiat pel poble com va passar amb el Parque do Ibirapuera.
