Als peus de la muntanya de Montjuïc trobem una de les obres més importants del segle XX: el pavelló que va projectar Mies Van der Rohe per a l'Exposició Universal de 1929. Les comparacions són odioses i més en aquest cas, l'edifici/escultura/referent de l'arquitectura moderna amb el discutit "Less is more" de Mies; xoca amb l'estil modernista de les construccions que l'envolten, aixecats a la mateixa época.
La pròpia muntanya és un terreny incòmode per a la ciutat de Barcelona durant molt de temps. Només cal veure la forma brusca com arriba l'eixample a ras de la seva carena. Al principi la ciutat va nèixer gràcies a Montjuïc i va proveir-se de les seves roques per construir-se. Però amb el pas del temps va esdevenir un fort, que va anar canviant de mans i adquirint diferents símbols polítics. Al mateix temps també hem d'advertir que és precisament per això que, al no haver-s'hi edificat de forma massiva, actualment podem gaudir-hi de la seva natura i vistes privilegiades.
