Rubió i Tudurí

L’exposició internacional de 1929 fou l’esdeveniment que va comportar l’enjardinament de la muntanya de Montjuïc, on l’abundància de vegetació i de fonts naturals havia propiciat l’aparició de gran nombre d’horts. Els encarregats d’aquest projecte paisatgístic foren Forestier i Rubió i Tudurí. És en aquest darrer que vull centrar-me.

Es tracta d’una figura clau en la jardineria de Barcelona. La seva inquietud pels espais verds a la ciutat el duren a reflexions que recopila en el seu text El problema de los espacios libres (a la xarxa és possible consultar-lo a http://www.ub.edu/geocrit/rubio_texto.htm). La idea general que recolza és la necessitat de crear un sistema complet d’àrees verdes dividides en diferents nivells segons el seu ús i característiques (boscos, parcs i jardins per a infants…).

Casualment tinc la sort de viure al costat de dos dels seus projectes: la plaça Francesc Macià (1926) i el Turó Park (1934). La plaça fou el primer jardí de paisatge de Catalunya i actualment és una gran rotonda distribuïdora de trànsit. Inclús ha estat escenari d’acampada per protestes antibèl·liques. Guiats per l’avinguda Pau Casals arribem al Turó Park. Aquest antic parc d’atraccions tenia com a finalitat ser d’ús veïnal esperant que Barcelona es dotés d’una constel·lació d’espais verds, però degut a la seva absència és un espai d'esbarjo molt visitat per tots els nens de la zona. Té una terrassa molt recomanable per passar una tarda primaveral.