Poble Sec és un barri que es troba delimitat per uns factors molt importants i forts; és com un niu que està encaixat dins aquesta àrea i no es pot expandir ni moure cap enlloc. El que més em va cridar l’atenció és que anant per l’avinguda del Paral·lel tens edificis del caràcter de l’Eixample i just passat aquests primers volums edificats t’endinses en un barri d’un gra molt més menut, amb carrers peatonals, pisos de poques plantes, comerços petits… Jo crec que és precisament la transició entre gran – petit, la que fa que el barri tingui aquest caràcter tant singular. A part d’això, com més ens acostem a Montjuïc, més s’accentua aquest concepte; ja que el fet de que els carrers tinguin tant pendent i la muntanya cada cop s’apropïi més de l’espai creen un contrast més fort entre ciutat (gran) i barri (petit).
Pel que fa a Figueres, no hi ha cap àrea com el Poble Sec. L’únic que puc s’hi pot assemblarés un barri on pràcticament tota la població és immigrant: la marca de l’ham. Aquest barri es troba entre la ciutat consolidada, la zona industrial, i els camps de cultiu que ja no pertanyen a la ciutat. És un lloc de transició, que es va crear a partir de l’immigració que venia del sud d’Espanya i que actualment és on viu la població estrangera. Com el Poble Sec, la marca de l’ham és una àrea que no pot créixer perquè està envoltada per tot arreu.
