És curiós veure com una muntanya ha sigut capaç al llarg del temps de produïr tants sentiment en un mateix poble. Inicialment concebuda per la seva privilegiada situació com un punt defensiu de la ciutat, es convertí amb el pas del temps en un hite de la repressió i la por. La que era la muntanya que suministrava la pedra pels seus edificis, esdevingué la muntanya des de la qual es destruien.
Poc a poc es superà el sentiment repressiu i es van dur a terme nous planejaments i projectes a la zona, intentant revitalitzar-la i donar-li vida perquè la gent de la ciutat la visqués. Això mateix s'hauria d'aplicar a altres turons de la ciutat, com per exemple el del Carmel, on s'ha produït una densificació massiva d'habitatge sense cap planejament ni sentit de l'espai públic.
Tot i així a Montjuic es van situar una sèrie d'equipaments que segons el meu punt de vista privatitzen més l'espai que no pas el fan més públic, un ciutadà de Barcelona coneix Montjuic pero no es desplaça cap allà simplement per gaudir de l'espai públic i passejar un diumenge al matí, si hi va es perquè es realitza algun esdeveniment, concert, actuació... Tot i que és un bon ús per la zona s'hauria de potenciar més l'ús realment públic i lliure de l'espai.
