Les reflexions que planteja el col·lectiu punt 6 aplicades a aquets barris amb grans deficiències en l’espai públic ajuden al projectista a donar-se compte de tot un seguit de factors que el projecte ha de respondre i que el projectista en molts casos no té en compte per motius que van des de la desconeixença a l’especulació del sòl. El cas d’aquestes urbanitzacions dels anys seixanta, on la majoria dels casos han degenerat en barris marginals, aquestes deficiències s’han vist exagerades.
Lleida no visqué un increment degut a la immigració tan important com Barcelona i no es troben barris tan grans en aquesta forma de creixement. No obstant si que trobem algunes urbanitzacions d’habitatges de protecció que generaren espais que actualment es troben molt deteriorats. La seva problemàtica es semblat a la dels ciutat meridiana. Blocs econòmics ocupats per immigració on no existia una preocupació per millorar l’espai públic. Si ve el barri que visitàvem mostrava uns certs aires de millora, el cas de Lleida, potser perquè parlem d’unes dimensions més reduïdes on no hi ha una pressió a l’administració per la millora d’aquells espais resten com a illes dins la ciutat que acaben essent esquivats per la majoria de la població per deficiències de seguretat, poc ús....
